Skip to main content

Indie game storeFree gamesFun gamesHorror games
Game developmentAssetsComics
SalesBundles
Jobs
TagsGame Engines

Meldriel

13
Posts
1
Topics
1
Followers
4
Following
A member registered Dec 17, 2025

Recent community posts


Com funcionava la medicina aristotélica-medieval

Les malaltíes fredes es curen amb calor. Les malaltíes calentes es curen amb fred.

Totes les malaltíes són o bé intoxicacions o bé desnutricions. Aquestes dues formes de malaltía, són contràries entre elles; una és falta, l’altra es excés. Si el cos està desnodrit, o parcialment desnodrit, l’haurem de nodrir. Les nutricions poden ser específiques d’una zona del cos o bé pot faltar un element concret en tot el cos. 

Al contrari, si el cos està intoxicat, s’ha de depurar. 

Les  inflamaccions i les intoxicacions han de ser drenades i depurades. En els cossos intoxicats, quant més nodreixis, més mal faràs (Hipócrates, Aforismes) Abans de nodrir els cossos han de ser lliures de toxines. Teràpies herbàries eliminatories han de ser específiques per al tipus de substància tóxica i per a ser eliminada per l’organ, canal o orifici més adecuat. 

6 teràpies de purificació higièniques: 

  • Diaforesi (sudoració)
  • Emisis (vòmits)
  • Diüresi (micció)
  • Purgació (femta)
  • Sagnia (drenat de toxines a través de lal pell per sagnat)
  • Derivació (drenat de toxines a traves de la pell per aplicació d’absorbents) 


El factor 7: Órgans i teixits

Són els components materials del cos.

Qualsevol que hagi treballat amb plantes per un mínim temps sap que hi han determinades plantes que tenen una afinitat per una part del cos concreta. Farem servir la teoría de les signatures. 

Cap -cefàlics: la part més alta del cos, estimulen la funció cerebral, energía ascendent. Refrigerants, sedants, dispersen els vapors colèrics calents i l’inflamació del cap. Poden ser dispersants. 

Cefàlics comuns: Ginko Biloba, Eufràsia, Romaní. 

Pit i pulmons -pectorals: milloren la circulació de l’energía vital, ajuden a a expulsar la congestió de la flegma, obren víes respiratories (NO són expectorants específics sobre la flegma) Alguns suaument refrigerants, calmants, humits, altres calefactants i assecants. 

Pectorals comuns: Arrel de regalèssia, malva (refrigerants) llavor de mostassa, hissop, tarongina (calefactants)

Cor i circulació -cordials: Vigoritzants, harmonitzen o seden els esperits vitals del cor, segons convingui. Si el cor està afectat per vapors i febres colèriques, cordials refrigerants (com la borratja, l’enciam salvatge o els pètals de rosa. Per a les febres pestilencials i les malaltíes infeccioses que oprimeixen el cor, s’utilitzen herbes que resisteixen el verí, com l’arrel d’angèlica, el safrà, les baies de ginebre, la ruda i l’all. Els cordials que conforten i animen els esperits del cor afectats per excessos de vapors melancòlics són la borratja, la tarongina i l’arç blanc; la majoría són dolços i aromàtics. Es subministres calefactants com l’arrel d’angelica, canyella, tarongina, romaní i flor de sant Joan per a dissipar vapors flegmàtics freds i humits que fan que el cor sigui massa temorós, tímid i passiu. 

Estómac i digestió -Estomacals: herbes estomàtiques. Netejen l’estómac d’humors morbosos o superflus. Alguns carminatius i relaxants, moviments peristàltics. O bé tónics que reforcen l’estómac en us regular. 

Estomàtic pungents: calents i especiats. Estimulen foc digestiu, el·liminen els humors flegmàtics i humits. Alguns minven la força metabólica per alleugir nàusees i singlot recurrent. (gingebre, mente, baies de ginebre, all, clau, canyella)

Estomàtics aromàtics: herbes de cuina. Escalfen, assequen, dispersen la humitat térbola amb la seva olor flagrant. OE aromàtics, desinfectants. Farigola, cardamom, tarongina, alfàbrega, marduix, orenga, menta. 

Estomàtics carminatius: aromàtics, acres, pungents, amargs. Dispersen l’energía estancada a l’estòmac i alleujar la plenitut, la inflor i la distensió epigàstrica. Comí, llavor de anet, arrel de serrana. 

Estomàtics sedants, calmen estómacs nerviosos, colicosos o agitats. Arrel de valeriana, arrel de càlam, milfulles, espígol, card beneït. 

Estomàtics amargs (aperitius) refreden i alleugen les condicions inflamatóries i colériques de l’estómac, i promouen la secrecció de bilis i sucs gàstrics. Card marià, donzell, celindònia i centàurea. 

Estomàtics consolidants tene una certa astringència per reforçar l’estómac  i la seva virtut retentiva, que li permet mantenir els aliments i les begudes com per digerir-les correctament. Fulles de nabius, fruits d’agrimònia i els del codony. 

Fetge-hepàtics: El Fetge és el òrgan principal de la Facultat Natural, regeix la digestió, el metabolisme, la nutricó, el creixement. Moltísimes herbes beneficien el fetge i milloren les seves funcions de metabolisme de la bilis, regulant la digestió i la generació d’humors. També  moltes medicines de síntesi química són perjudicials per al fetge. 

Llavors de card marià, cúrcuma, rave negre. Arrel de xicoria i dent de lleó. Agrimónia, genciana, fumària. 

Melsa -Esplènics: Relació equilibradora i complementària amb el fetge. Els hepàtics també ajuden a la melsa a purificar la limfa, hi ha un grau important de superposició entre hepàtics i esplènics. Ajuden a millorar el metabolisme dels fluids serosos (bons per les malaltíes cróniques de la pell, com l’eczema). La melsa és el recipient d’enmagatzematge de la bilis negra i per tant les herbes que expulsen i purifiquen l’organisme d’acumulacions mórbides de bilis negra i n’eliminen les obstruccions beneficien la melsa. Herbes esplèniques són l’arrel i llavor de bardana, equinàcia, fumària, fulles i arrel de dent de lleó. 

Ronyons i bufeta: -diurétics Herbes amb efecte tónic o adaptogènic i herbes d’efecte diurètic que facilita el flux d’aigua. Moltes d’aquestes herbes també són “virilitzants”. L’arrel d’api, arrel de julivert, baies d’arç blanc, els filaments del blat de moro, el segell de Salomó, les baies de ginebre, les llavors d’ortiga. Milloren la vitalitat global del tracte urinari i la seva resistència a l’infecció. 

En els diurètics fulla de bedoll, boixerola, cua de cavall, apegalós, arrel de bardana i serves. Poden eliminar pedres urinàries (ULL amb moure pedres perquè es pot provocar un còlic nefrític per obstrucció de les vies urinàries) 

Úter, matriu: Òrgan móbil. Es sent atret per les herbes i medicaments d’olor dolça i repel·lit per les herbes pudentes. Si prolapsava l’úter, la práctica tradicional consistía en aplicar herbes oloroses en corones de flors, al cap, i altres, que eren pudentes com s’asafètida, als llavis i la boca de la vagina per estirar-lo cap amunt,per baixar-lo cap avall, s’invertía. 

Tónics uterins, milloren la seva resistència: berbena i canyella, després del part per tonificar. Artemísia dissipa el fred i calfreds de l’úter. Totes aquestes herbes totalment contraindicades a l’embaràs, igual que totes les herbes que dinamitzen la circulació sanguínia, enforteixen la sang o dissolen els coàguls, o purguen cap avall. 

Pastanaga borda tonifica úter, fulles de gerdera milloren el to l’últim trimestre per facilitar el lliurament del nadó. 

Articulacions -artrítiques: Les herbes que milloren la flexibilitat i funcionament s’anomenen artrítiques. Algunes redueixen l’inflor i l’inflamació, algunes milloren la circulació, curació, regeneració dels teixits,, altres dissipen els humors reumàtics freds i humits dels músculs, ossos, tendons i articulacions. 


El factor 6: les 4 virtuts administratives

Les virtuts Administratives animen als Humors i els dónen les seves funcions respectives. Són 4 destil·lacions de la Força Vital. 

-La virtut digestiva correspón a la bilis groga. Permet digerir i consumir, molt afí a altres secreccions digestives, de naturalesa càustica. 

La bilis groga, recordem, es correspón al temperament colèric, element foc, calent i sec, humor colèric. 

-La virtut atractiva correspón a la sang

Permet a l’òrgan o sistema atraure allò que necessita procesar. És responsable dels nostres gustos i antulls, i de l’habilitat d’assimilar els nutrients de la digestió. Tota cèl·lula en té necessitat. 

La sang, recordem, correspón al temperament sanguini, a l’element aire, calent i humit, humor sanguini. 

-La virtut expulsiva correspón a la flema

Permet expulsar, transportar, suavitzar, lubricar, netejar impureses i toxines. 

La flema correspón al temperament flemàtic, l’element aigua, fred i humit, humor flemàtic. 

-La virtut retentiva correspón a la bilis negra

Asseca, condensa, solidifica, reté les substàncies per a que puguin ser tramitades correctament. 

La bilis negra correspón al temperament melancòlic, l’element Terra, fred i sec, humor melancòlic. 


Factor 5: els 4 principis vitals 

Els 4 principis vitals són Pneuma, Ignis, Humitat Radical i Thymos. Els dos primers són dos tipus d’energía que sostenen al cos i que provenen de la respiració. Els altres dos són una mica més complicats i provaré d’explicar-me amb la major claretat possible. 

El cos té dos tipus d’energía, l’energía cinética i l’energía térmica

En la nostra Cosmovisió, l’energía cinética s’anomena Pneuma. Per a que sapigueu de qué parlo, en la Cosmovisió Xinesa (medicina Xinesa) el Pneuma s’anomena Qi o Chi i en la Cosmovisió Hindú (ayurveda) s’anomena Prana. El Pneuma s’extreu de l’aire que respirem. Hi han tres formes de Pneuma: . 

-Quan el Pneuma arriba al cor i es destil·la, passa a anomenar-se Pneuma zoticon o Força Vital. 

-Quan la Força Vital arriba al fetge i es torna a destil·lar, es diu Pneuma physicon o Força Natural. La Força Natural nodreix la Facultat Natural (veure de nou les 4 facultats si cal) i quan el fetge genera els 4 Humors, els anima amb Força Natural. La Força Natural es diferéncia en 4 variants que veurem després, en l’apartat de les Virtuts administratives.

-Al cervell, la Força Vital esdevé Força Psíquica (Pneuma psychicon

L’energía térmica s’anomena Ignis i produeix la digestió, el metabolisme i la transformació. Es genera al cor, quan els pulmons bombejen Pneuma fresc perquè alimenti les flames i es pugui transformar. Igual que amb el Pneuma, hi han tres formes: 

-Al cor és on es genera l’Ignis primordial, anomenat Ignis zoticon, o Calor Innata. És l’escalfor bàsica que emeten tots els òrgans, la calor que emet el cos. La Calor Innata s’infón a la sang i s’expandeix per tot el cos. La Calor Innata juntament amb la Força Vital és transportada per la sang a tots els órgans per a alimentar el metabolisme cel·lular. 

-Quan arriba al fetge, la Calor Innata es converteix en Calor Metabòlica o Ignis physicon, que al·limenta la pepsis de la facultat natural. (torna a veure les 4 facultats si cal)  Barrejada amb la Força Natural, generen els 4 Humors. La Calor Metabòlica els “cuina” mentre que la Força Natural els hi atorga les seves virtuts. 

-Quan arriba al cervell, la Calor Innata esdevé Calor Psísica o Ignis psychicon, que alimenta la pepsis psíquica, (el processament i assimilació dels pensaments, una espècie de “digestió” de les idees) 

Els altres dos principis vitals són el Thymos i l’Humitat Radical

El Thymos és l'essència mateixa de la pròpia facultat vital. En grec vol dir orgull, ferotge, audàcia. Governa totes les reaccions defensives del cos i controla la resposta a les agressions externes. En desequilibri, el Thymos produeix malalties autoimmunes, en les que el cos no distigueix amic d’enemic. El Thymos és la voluntat de viure i sobreviure, i impedeix que ens dissolguem en l’entorn natural com els animals i plantes sense consciència. Fins a cert punt, el Thymos es pot equiparar al Ego, la frontera, el que diferencía el jo del no-jo, de l’altre. El Ego és en la nostra societat un concepte molt denostat, però en la seva justa mesura, l’Ego serveix per protegir-nos i posar límits. La facultat vital crea la Força Vital i la Calor Innata, que, unides i barrejades, dónen origen al Thymos. 

El quart principi vital és l’Humitat Radical, que és la destil·lació dels 4 humors, la seva quintaesséncia. És l’esséncia més nutritiva i refinada de l’organisme. És extremadament preuada perquè naixem amb una quantitat determinada i només unes poquísimes gotes seràn destil·lades en la 4a digestió, exactament abans de que els Humors es coagulin i es converteixin en teixit. Pràcticament amb l’Humitat Radical que neixis et quedaràs per a sempre més. Es cremosa, pàlida, espesa, untuosa. En les abelles, l’Humitat Radical és la geleia reial, en els ous, el rovell. En els humans, la font principal i més important de Humitat Radical és el líquid amniòtic, al qual ja no podrem accedir mai més després de néixer. Nodreix l’organisme de forma tan profunda que pràcticament es reserva en exclusiva per a funcions reproductives, per alimentar la llavor que creix. Els homes perden la major quantitat d’Humitat Primordial en l’ejaculació i les dones en la gestació i el part. És molt important per a la salut intentar tant com es pugui no perdre Humitat Radical perquè és pràcticament impossible recuperar-la. Això s’aconsegueix menjant bé, dormint prous hores, evitant l’estrés i el treball excesiu, no romanent desperts fins a tard, etc. 

Factor 4: Les cuatre facultats naturals 

La facultat vital, Natural, Psíquica i Generativa. Tots els éssers vius han de ser capaços de dur-les a terme per sobreviure. Són els 4 processos que s’han de dur a terme perquè l’organisme continuii amb vida i l’espécie prosperi. 

Facultat vital: Governa la respiració, la circulació, el metabolisme cel·lular i la resposta immune. Dóna vida a l’organisme. Òrgan principal: cor 

Facultat natural: Governa la digestió, el metabolisme i el creixement. Permet el creixement i la regeneració. Òrgan principal: fetge. Aclarirem moltes més coses sobre la facultat natural quan arribem als 4 principis vitals i especifiquem sobre la Força Vital, la Calor Innata, el Thymos i l’Humitat Radical. 

Facultat psíquica: Governa la resposta al medi i l’autopreservació. Promou l’intel·ligència i la percepció. Òrgan principal: cervell

Facultat generativa: Governa la reproducció i la procreació. Permet la propagació de les espécies i la continuitat. Òrgan principal: gònades. 


El factor tres: els 4 temperaments

Són els 4 tipus de constitucions físiques que poden tenir les persones. Cadascuna correspón a un humor, i per tant, a un element. Són el 100% de la base del diagnosi i el tractament, i determinen qué li convé menjar al pacient, les tendéncies a quines malalties, etc.

Temperament colèric: 

Element foc, calent i sec, humor colèric, bilis groga. 

Quan està sa té un estómac de ferro, sinò tendeix a la gastritis i al refluxe. És de vida, li encanten les carns, fregits, salats, els picants, l’alcohol, els gustos intensos. Gran calor innata. Metabolisme fort, ràpid, actiu. Predisposat a les febres, infeccions, procesos inflamatoris, erupcions, urticària, fetge gras, mal de cap, migranyes, 

Propens a la ràbia i a la impaciéncia, coratjós, valent, audaç, pioner. Va per feina, no es para en els detalls. Molt intel·ligent i brillant, molt perspicaç. 

Temperament sanguini: 

Element aire, calent i humit, humor sanguini, sang. 

Normalment té més gana que estómac. Li agrada menjar, però degustant. Temperatura agradable. Metabolisme moderat. Predisposat als desordres hemorràgics, urémia, gota, colesterol alt, diabetis, congestions sanguínies. 

Personalitat exuberant, entusiastes, extrovertits. Optimistes i confidents, expansius, generosos. Socials, gregaris, els hi agraden les arts, la bellesa, romàntics. Assenyats i confiables, optimistes, convencionals i conformistes. 

Temperament flemàtic:

Element aigua, fred i humit, humor flemàtic, flema.

Digestions lentes i estancades. Li agraden els dolços, làctics, hidrats.  Somnolència després dels àpats. Temperatura corporal mitja, mans i peus humits. Metabolisme lent, fred. Ronyons lents i ineficients, congestió circulatòria. La seva humitat natural sembla haver extinguit el foc metabólic. 

Són calmats, benevolents, amables, compassius, caritatius. Tendeixen a l’espiritualitat, empàtics, sensibles, passius, lents. La seva ment tendeix a ser lenta, emboirada. Aprenen lent però tenen una excel·lent retenció. Grans mestres. 

Temperament melancólic:

Element terra, fred i sec, humor melancólic, bilis negra. 

Apetit erràtic i variable, tendeix a no tenir gana si està estresat. Digestions també en funció de l’ànim, però pobres en general. Còlics, gasos, distensió, inflor. Metabolisme lent, erràtic, tendeix a la deshidratació, sang espessa, deficiències nutricionals que li causen ànsia de dolços i hidrats, tot i que en realitat sovint no li agrada el dolç. Predisposat a l’anorèxia, als desordres digestius, anèmia, hipoglucèmia. Deshidratació, nerviosisme, depressió, ansietat. Artitis i reumatisme. 

Personalitats pràctiques i eficients, totalment de seny i gens de rauxa. Reflexius, són bons filósofs. Vida austera, seriosos, assenyats, no els hi agrada el risc. La seva ment és detallista, molt analítica, eficient, pragmàtica. Els hi costa canviar d’opinió. 

Factor dos: els 4 humors

Són els agents metabólics dels elements al cos humà. Tots són igual d’importants i necessaris tot i que no en la mateixa proporció. Tots 4 són generats pel fetge. 

La sang i la flema, són humits i fecunds, i són els agents metabólics dels elements humits (la sang correspón a l’aire i la flema correspón a l’aigua) 

La bilis groga i la bilis negra, que són secs i anodins, i només necessaris en petites quantitats. La bilis groga correspón a l’element foc i la bilis negra a l’element terra. 

Si els 4 humors estàn en harmonía, el pacient estarà sa i parlem d’eucràsia dels humors. Si els humors es contaminen o es perd l’equilibri entre ells parlem de discràsia dels humors i el pacient caurà malalt.

Bilis groga: 

És correspón a l’humor colèric i a l’element foc. Les seves polaritats són calenta i seca. Els seu receptacle és la vesícula biliar. Permet la digestió i dóna energía. Sense ella no hi hauría assimilació de nutrients ni expulsió del rebuig. És un laxant natural i estimula la peristalsis. Són les partícules colériques a la sang les que afinen tantísim aquest líquid que fins i tot poden passar pels capil·lars més fins. Permeten les reaccions inflamatòries. Indueix a les passions, la ràbia, l’irritabilitat, la gelosía o el coratge. 

La sang: 

Es correspón a l’humor sanguini i a l’element aire. Les seves polaritats són calenta i humida. El seu receptable són les artèries i vasos sanguinis. És la nutrició perfecta. Absolutament cada cél·lula, órgan i teixit del nostre cos necessita sang. De l’estat d’aquest humor dependrà pràcticament tota la salut del pacient. Un humor sanguini correctament equilibrat promou els sentiments de joia, alegría, entusiasme, afecte, benestar. 

La flema

Es correspón a l’humor flemàtic i a l’element aigua. Les seves polaritats són freda i humida. El seus receptacles són les venes i els vasos limfàtics. No només inclou la flema sinò tots els fluids clars del cos: el mucus, el plasma, la saliva, la linfa, etc. La flema refrigera, hidrata, lubrica, protegeix. Nodreix a nivells profunds. Indueix a la passivitat, letàrgia, emocionalitat, devoció. 

Bilis negra

És correspón a l’humor melancólic i a l’element Terra. Les seves polaritats són freda i seca. És un residu de la sang i de l’humor sanguini. És refrigerant, assecant, astringent. Condensa, solidifica, permet construir óssos, dents, i tot el teixit estructural i nerviós. Les partícules melancóliques a la sang són les que fan que la sang tingui el poder de coagular. L’humor melancòlic ens fa capficats, melancòlics, pesarosos, racionals, pragmàtics, pessimistes i prudents. 

El factor u: els 4 elements. 

En el model aristotélic-medieval hom considerava que absolutament totes les coses tangibles, sólides i naturals que hi havía a la naturalesa, inclosos els humans, estàven formades per 4 elements: Terra, aigua, aire i foc. 

Tots els objectes del món sublunar (la terra) estàn compostos de 4 elements que es combinen entre ells per a formar tots els objectes físics, animals, plantes i, en resum, tota la matèria coneguda. En el món eteri i supralunar trobaríem un 5è element, l’Éter, però en aquest treball ens centrarem en els 4 elements sublunars. 

-L’element foc: correspón a l’estat igni, incandescent o metamórfic. És un element brillant, que il·lumina, transforma, metamorfa, és la força vital que ens anima. Les seves polaritats són calenta i seca, és a dir, és un element pur o extrem. Correspón a l’estiu. 

-L’element aire: correspón a l’estat gasós. És el medi on vivim, envolta, representa el contacte, l’intercanvi i el moviment. És on viuen els pensaments, les coses subtils, refinades, elevades. Les seves polaritats són calenta i humida, és a dir, és un element barrejat o mesclat. Correspón a la primavera.

-L’element aigua: Correspón a l’estat líquid. És fertilitzadora, flueix, impregna, s’adapta. Les seves polaritats són Freda i Humida, és a dir, és un element pur o extrem. Correspón a l’hivern. 

-Element terra: es correspón amb l’estat sólid. La terra és el centre, es pesada, ens atrau amb la seva gravetat. És densa. És l’element més sólid, més dotat de realitat física i més lent a canviar. Les seves polaritats són freda i seca, és a dir, és un element barrejat o mesclat.. Correspón a la tardor. 

-El foc i l’aire són lleugers, subtils i calents. L’aigua i la terra són pesats, densos i substancials. 

-Els elements humits (aire i aigua) són fluids i prenen la forma del recipient que omplen. L’aigua es freda i pesada i flueix cap abaix, l’aire es calent, lleuger i flueix cap a dalt. 

-El foc és calent, actiu, dinàmic, destil·la, refina, transforma. La terra és freda, passiva, receptiva, solidifica, condensa i coagula. Són elements contraris entre ells, són purs i extrems. 


El factor 0: la polaritat. 

Aquest punt 0 sería la polaritat. Hi han dos tipus de polaritat, la polaritat primaria o activa, que pot ser calenta o freda; i la polaritat secundària o pasiva, que pot ser humida o seca. La polaritat primària es diu activa perquè es la que causa la polaritat secundària. És a dir, la calor causa sequedat, i el fred causa humitat. 

Quan parlem dels elements, veurem que si en un element coincideixen les seves polaritats primària i secundària (calent i sec // fred i humit) parlem d´un element pur o extrem. 

En canvi, si la polaritat secundària no coincideix amb la polaritat primària (calent i humit// fred i sec) parlem d´elements barrejats o mesclats. 

Cosmovisió i sistema mèdic del segle XVII

Primer anem a aclarir què és una cosmovisió i què és un sistema médic molt breument. Una cosmovisió és, literalment, la visió del món que una persona, societat o cultura té en particular en una época determinada. Un sistema médic per la seva banda és la suma dels coneixements, habilitats i pràctiques que té el professional de la salut basades en creences i experiéncies própies o culturals. 

Ras i curt, si al s. XXI vas al CAP amb una ferida oberta el metge et cusirà i donarà antibiòtics perquè el metge creu en uns éssers microscòpics anomenats bactèries. En el s. XVII  haguéssin aturat l’hemorràgia i haguèssin acostat una espelma al teu ull per comprobar si el teu iris ha patit alguna modificació que pugui indicar que hi ha una hemorràgia interna que calgui externalitzar. És a dir, les creences del terapeuta decidiràn al 100% el tipus de tractament que rebrà el pacient. 

En el s.XVII  el sistema médic estàn basats en la teoría dels 7 factors naturals, que anem a simplificar aquí de manera salvatge per a facilitar la comprensió i això, com sempre, vol dir que les subtileses s’escaparàn. No considereu això un manual d’história de la medicina, tot i que està redactat amb la màxima cura possible. 

En aquest punt és important senyalar que ni un sistema médic ni una cosmovisió són una espécie de “horóscop”, sinò les creences reals de la gent de la época. És allò que deia la ciéncia més puntera del moment. És perfectament plausible que a un soldat del 1650 li deneguin l’ascens a Capità perquè el General que li ha de concedir li ha mirat a la cara uns segons i no ha trobat les faccions anguloses i el mentó ample arquetípic d’un temperament coléric. I ningú es sorprendría, ni tans sols el soldat. Pot estar molest, però no sorprès: forma part de la seva cosmovisió. 

COSMOVISIÓ EUROPEA FINS AL S. XVIII

En la época es considera que hi han 7 factors naturals que explicaven com funciona el cos, com es posava malalt i com es podía retornar a un estat saludable. Primer s’hauria d’aclarir que no eren realment 7 factors sinò 8, però la numereología és importantísima en aquesta cosmovisió i el 7 és un nombre relacionat amb la màgia i la divinitat. Per tant, el 8è factor, el que anomenarem factor 0, no es va incloure mai en el corpus médic. 

(1 edit)

Amb permís dels jefassus, us passo un treball d'investigació i recerca sobre la medicina aristotélica per si us ajuda a entendre millor qué pensaven i com actuaven respecte a la salut i la medicina els vostres personatges i penejotes. 

En algún  moment ampliaré a métodes de diagnosi i remeis de la época, però no sé quan serà això. També tinc previst parlar de el que em sembla el tema més interessant de l'época: les armes de foc. Per primera vegada a l'história, els metges no poden recórrer a la sabiduría dels antics grecs per tractar a un pacient, i aquest punt va ser molt, molt interesant... Bé, ho prepararé i ho penjaré quan la vida m'ho permeti :) 


Salut i rol!

Un petit apunt: el íncube i el súcube són en realitat, la mateixa entitat. Primerament pren forma de súcube (de dona) i té relacions amb homes. D'aquesta manera, recolecta i enmagatzema l'esperma masculina a  l'interior del seu cos. Alhesores, pren la forma de íncube (de home) i l'esperma continguda en el seu cos es transforma en esperma de íncube. És aixì que té relacions amb dones i les deixa embarassades... de un íncube. I aixì en un cercle sense fí xD

No importa quàntes precaucions es prenguin, la dona quedarà en estat amb un 100% de probabilitat, cap métode abortiu tindrà éxit i la criatura que infantarà no serà humana. 

Amb ben poquet esforç això és una llavor de partida xD

Holis! Vinc a afegir cosetes sobre la medicina del s. XVII per si a algú li fan servei :) Primer de tot deixeu-me dir que no tinc els manuals (encara) i que per tant, si alguna cosa de les que dic contradiu el material oficial, sisplau feu-li cas al material oficial i no a una boja de les plantes tarada d'internet ^^U i no m'ho tingueu gaire en compte. 


Bé, venía a afegir que igual que "cordial" no vol dir el mateix que vol dir en la nostra época, tampoc flemàtic, coléric, melancólic i tants altres conceptes han variat el seu significat. 

Coléric: Avui día tenim per "Coléric" a una persona "de metxa curta" que ràpidament es deixa endur per la ira. En la época, s'hagués referit a que el seu temperament és coléric, és a dir, és una persona regida per l'element foc, i això volía dir que aquesta persona tendeix a la ràbia i a l'impaciéncia, sí, però també temperament coléric és sinónim de valent, audaç, coratjós, arrogant, individualista. Un coléric és un líder sense por, un pioner. Busca situacions que el posin en experiéncies intenses. És un gran militar i estratega. Tendeix als extrems i al fanatisme. Avui día, a un coléric el trobaràs amb un megàfon a la mà aturant un desnonament, en una manifestació o en un sindicat, o bé en el extrem contrari de l'arc polític, radicalitzat en grupuscles que no anomenaré per si em tiren el post xD però tots sabeu de qui parlo. 

Si em demaneu a mi, deCondé és un coléric de manual. 


Melancólic: fred i humit. Té a veure amb la tristesa i la malenconia, sí, però també són persones molt "element Terra" els hi costa canviar, tot es rígid i confiable amb ells. Són pràctics, assenyats, eficients, fidels a les rutines, reflexius, seriosos; pots comptar amb ells, mai arribaràn tard o faltaràn a un compromís. Necessiten que els hi demostris tot científicament. Pràcticament mai canvien d'opinió. Són "cuadrats" Si us imagineu al típic informàtic o teleco vestit amb camisa i pantalons de pinça, ulleres i amb el cabell tallat milimétricament segons "el que és correcte", teniu un melancòlic. Tot en ells es lógica i matemàtiques. Físicament són alts, magres i poc-sucosos. 


Flemàtic: És la persona típica que quan us encaixeu les mans les té suades i ho fa fluix, sense força. En equilibri, és calmat, benevolent, espiritual, li agraden els nens, els menjars dolços, és pacient i devot, es pren la vida amb calma. Letàrgic. En desequilibri, és un gra al cul xD És com si no tingués personalitat própia, sempre pendent dels altres i de les seves opinions i les tafaneríes, però al mateix temps, tot el día està queixant-se, tot li molesta però no fa res al respecte. Sería la típica Karen d'internet que et trucaría a la policía perquè has aparcat el cotxe un centímetre fora de la teva plaça. . El chevalier Jumeaux sería un flemàtic en la meva opinió. 


I Sanguini directament és una paraula que ja no fem servir, pero bé, apart del que s'ha dit, el sanguini es considerava el temperament ideal. Són els més equilibrats de tots. Són exuberants, entusiastes i extrovertits. Molt optimistes. Bons confidents i bons amics, són animals gregaris. Els hi agrada veure un problema des de tots els angles, no només el petit detall, volen la pintura sencera. Els hi agraden la bellesa i les arts, són amables i sensuals. i romàntics. Perdonen ràpid però no obliden ni en 3 reencarnacions. Per a mí, el mariscal deGramont sería un sanguini. 


Això havía de ser una petita nota xD. Amb permís dels jefassus, tinc previst escriure més coses (i més ben redactades) sobre aquest tema que m'apassiona, però he de treballar força perquè en el sistema mèdic de la época no només hi han els 4 temperaments, hi han els 4 elements, els humors, les virtuts administratives, els principis vitals, les polaritats actives i les polaritats passives... Tot això només per explicar el sistema mèdic, després també tenía previst parlar-vos en sí de les plantes, del que es pensava una mica en la época... En fi, que si ho vull fer bé s'em gira feina, aixì que ens anem llegint! 

Salut i daus!