El factor 7: Órgans i teixits
Són els components materials del cos.
Qualsevol que hagi treballat amb plantes per un mínim temps sap que hi han determinades plantes que tenen una afinitat per una part del cos concreta. Farem servir la teoría de les signatures.
Cap -cefàlics: la part més alta del cos, estimulen la funció cerebral, energía ascendent. Refrigerants, sedants, dispersen els vapors colèrics calents i l’inflamació del cap. Poden ser dispersants.
Cefàlics comuns: Ginko Biloba, Eufràsia, Romaní.
Pit i pulmons -pectorals: milloren la circulació de l’energía vital, ajuden a a expulsar la congestió de la flegma, obren víes respiratories (NO són expectorants específics sobre la flegma) Alguns suaument refrigerants, calmants, humits, altres calefactants i assecants.
Pectorals comuns: Arrel de regalèssia, malva (refrigerants) llavor de mostassa, hissop, tarongina (calefactants)
Cor i circulació -cordials: Vigoritzants, harmonitzen o seden els esperits vitals del cor, segons convingui. Si el cor està afectat per vapors i febres colèriques, cordials refrigerants (com la borratja, l’enciam salvatge o els pètals de rosa. Per a les febres pestilencials i les malaltíes infeccioses que oprimeixen el cor, s’utilitzen herbes que resisteixen el verí, com l’arrel d’angèlica, el safrà, les baies de ginebre, la ruda i l’all. Els cordials que conforten i animen els esperits del cor afectats per excessos de vapors melancòlics són la borratja, la tarongina i l’arç blanc; la majoría són dolços i aromàtics. Es subministres calefactants com l’arrel d’angelica, canyella, tarongina, romaní i flor de sant Joan per a dissipar vapors flegmàtics freds i humits que fan que el cor sigui massa temorós, tímid i passiu.
Estómac i digestió -Estomacals: herbes estomàtiques. Netejen l’estómac d’humors morbosos o superflus. Alguns carminatius i relaxants, moviments peristàltics. O bé tónics que reforcen l’estómac en us regular.
Estomàtic pungents: calents i especiats. Estimulen foc digestiu, el·liminen els humors flegmàtics i humits. Alguns minven la força metabólica per alleugir nàusees i singlot recurrent. (gingebre, mente, baies de ginebre, all, clau, canyella)
Estomàtics aromàtics: herbes de cuina. Escalfen, assequen, dispersen la humitat térbola amb la seva olor flagrant. OE aromàtics, desinfectants. Farigola, cardamom, tarongina, alfàbrega, marduix, orenga, menta.
Estomàtics carminatius: aromàtics, acres, pungents, amargs. Dispersen l’energía estancada a l’estòmac i alleujar la plenitut, la inflor i la distensió epigàstrica. Comí, llavor de anet, arrel de serrana.
Estomàtics sedants, calmen estómacs nerviosos, colicosos o agitats. Arrel de valeriana, arrel de càlam, milfulles, espígol, card beneït.
Estomàtics amargs (aperitius) refreden i alleugen les condicions inflamatóries i colériques de l’estómac, i promouen la secrecció de bilis i sucs gàstrics. Card marià, donzell, celindònia i centàurea.
Estomàtics consolidants tene una certa astringència per reforçar l’estómac i la seva virtut retentiva, que li permet mantenir els aliments i les begudes com per digerir-les correctament. Fulles de nabius, fruits d’agrimònia i els del codony.
Fetge-hepàtics: El Fetge és el òrgan principal de la Facultat Natural, regeix la digestió, el metabolisme, la nutricó, el creixement. Moltísimes herbes beneficien el fetge i milloren les seves funcions de metabolisme de la bilis, regulant la digestió i la generació d’humors. També moltes medicines de síntesi química són perjudicials per al fetge.
Llavors de card marià, cúrcuma, rave negre. Arrel de xicoria i dent de lleó. Agrimónia, genciana, fumària.
Melsa -Esplènics: Relació equilibradora i complementària amb el fetge. Els hepàtics també ajuden a la melsa a purificar la limfa, hi ha un grau important de superposició entre hepàtics i esplènics. Ajuden a millorar el metabolisme dels fluids serosos (bons per les malaltíes cróniques de la pell, com l’eczema). La melsa és el recipient d’enmagatzematge de la bilis negra i per tant les herbes que expulsen i purifiquen l’organisme d’acumulacions mórbides de bilis negra i n’eliminen les obstruccions beneficien la melsa. Herbes esplèniques són l’arrel i llavor de bardana, equinàcia, fumària, fulles i arrel de dent de lleó.
Ronyons i bufeta: -diurétics Herbes amb efecte tónic o adaptogènic i herbes d’efecte diurètic que facilita el flux d’aigua. Moltes d’aquestes herbes també són “virilitzants”. L’arrel d’api, arrel de julivert, baies d’arç blanc, els filaments del blat de moro, el segell de Salomó, les baies de ginebre, les llavors d’ortiga. Milloren la vitalitat global del tracte urinari i la seva resistència a l’infecció.
En els diurètics fulla de bedoll, boixerola, cua de cavall, apegalós, arrel de bardana i serves. Poden eliminar pedres urinàries (ULL amb moure pedres perquè es pot provocar un còlic nefrític per obstrucció de les vies urinàries)
Úter, matriu: Òrgan móbil. Es sent atret per les herbes i medicaments d’olor dolça i repel·lit per les herbes pudentes. Si prolapsava l’úter, la práctica tradicional consistía en aplicar herbes oloroses en corones de flors, al cap, i altres, que eren pudentes com s’asafètida, als llavis i la boca de la vagina per estirar-lo cap amunt,per baixar-lo cap avall, s’invertía.
Tónics uterins, milloren la seva resistència: berbena i canyella, després del part per tonificar. Artemísia dissipa el fred i calfreds de l’úter. Totes aquestes herbes totalment contraindicades a l’embaràs, igual que totes les herbes que dinamitzen la circulació sanguínia, enforteixen la sang o dissolen els coàguls, o purguen cap avall.
Pastanaga borda tonifica úter, fulles de gerdera milloren el to l’últim trimestre per facilitar el lliurament del nadó.
Articulacions -artrítiques: Les herbes que milloren la flexibilitat i funcionament s’anomenen artrítiques. Algunes redueixen l’inflor i l’inflamació, algunes milloren la circulació, curació, regeneració dels teixits,, altres dissipen els humors reumàtics freds i humits dels músculs, ossos, tendons i articulacions.