itch.io

Holis! Vinc a afegir cosetes sobre la medicina del s. XVII per si a algú li fan servei :) Primer de tot deixeu-me dir que no tinc els manuals (encara) i que per tant, si alguna cosa de les que dic contradiu el material oficial, sisplau feu-li cas al material oficial i no a una boja de les plantes tarada d'internet ^^U i no m'ho tingueu gaire en compte. 

Bé, venía a afegir que igual que "cordial" no vol dir el mateix que vol dir en la nostra época, tampoc flemàtic, coléric, melancólic i tants altres conceptes han variat el seu significat. 

Coléric: Avui día tenim per "Coléric" a una persona "de metxa curta" que ràpidament es deixa endur per la ira. En la época, s'hagués referit a que el seu temperament és coléric, és a dir, és una persona regida per l'element foc, i això volía dir que aquesta persona tendeix a la ràbia i a l'impaciéncia, sí, però també temperament coléric és sinónim de valent, audaç, coratjós, arrogant, individualista. Un coléric és un líder sense por, un pioner. Busca situacions que el posin en experiéncies intenses. És un gran militar i estratega. Tendeix als extrems i al fanatisme. Avui día, a un coléric el trobaràs amb un megàfon a la mà aturant un desnonament, en una manifestació o en un sindicat, o bé en el extrem contrari de l'arc polític, radicalitzat en grupuscles que no anomenaré per si em tiren el post xD però tots sabeu de qui parlo. 

Si em demaneu a mi, deCondé és un coléric de manual. 

Melancólic: fred i humit. Té a veure amb la tristesa i la malenconia, sí, però també són persones molt "element Terra" els hi costa canviar, tot es rígid i confiable amb ells. Són pràctics, assenyats, eficients, fidels a les rutines, reflexius, seriosos; pots comptar amb ells, mai arribaràn tard o faltaràn a un compromís. Necessiten que els hi demostris tot científicament. Pràcticament mai canvien d'opinió. Són "cuadrats" Si us imagineu al típic informàtic o teleco vestit amb camisa i pantalons de pinça, ulleres i amb el cabell tallat milimétricament segons "el que és correcte", teniu un melancòlic. Tot en ells es lógica i matemàtiques. Físicament són alts, magres i poc-sucosos. 

Flemàtic: És la persona típica que quan us encaixeu les mans les té suades i ho fa fluix, sense força. En equilibri, és calmat, benevolent, espiritual, li agraden els nens, els menjars dolços, és pacient i devot, es pren la vida amb calma. Letàrgic. En desequilibri, és un gra al cul xD És com si no tingués personalitat própia, sempre pendent dels altres i de les seves opinions i les tafaneríes, però al mateix temps, tot el día està queixant-se, tot li molesta però no fa res al respecte. Sería la típica Karen d'internet que et trucaría a la policía perquè has aparcat el cotxe un centímetre fora de la teva plaça. . El chevalier Jumeaux sería un flemàtic en la meva opinió. 

I Sanguini directament és una paraula que ja no fem servir, pero bé, apart del que s'ha dit, el sanguini es considerava el temperament ideal. Són els més equilibrats de tots. Són exuberants, entusiastes i extrovertits. Molt optimistes. Bons confidents i bons amics, són animals gregaris. Els hi agrada veure un problema des de tots els angles, no només el petit detall, volen la pintura sencera. Els hi agraden la bellesa i les arts, són amables i sensuals. i romàntics. Perdonen ràpid però no obliden ni en 3 reencarnacions. Per a mí, el mariscal deGramont sería un sanguini. 

Això havía de ser una petita nota xD. Amb permís dels jefassus, tinc previst escriure més coses (i més ben redactades) sobre aquest tema que m'apassiona, però he de treballar força perquè en el sistema mèdic de la época no només hi han els 4 temperaments, hi han els 4 elements, els humors, les virtuts administratives, els principis vitals, les polaritats actives i les polaritats passives... Tot això només per explicar el sistema mèdic, després també tenía previst parlar-vos en sí de les plantes, del que es pensava una mica en la época... En fi, que si ho vull fer bé s'em gira feina, aixì que ens anem llegint! 

Salut i daus!