!!!!!
Sembla que l'única opció és començar a fer els jocs que vulguem jugar/llegir en la nostra llengua.
Hi ha un article en castellà del Tomás Grau (Entre lo Indie y lo Dōjin: la construcción discursiva del juego japonés independiente) on al final de tot parla d'una idea de Fiadotau sobre els doujin, que diu que una de les principals separacions entre l'indie i el doujin és que el segon tracta temes sexuals o grotescos que s'associen a un públic minoritari fora del consum "normal" cultural japonès. I el Tomás justament es pregunta quins elements farien que els jocs espanyols o catalans fossin il·legítims per al discurs dominant.
I crec que és interessant pensar en tota aquesta cultura que mai serà acceptada ni tindrà el suport de les institucions, i en com podria viure i existir en els marges d'altres maneres.