Sobre els tractaments cordials (LL4, p 20)
En la medicina del segle XVII, «tractament cordial» (de cor, cordis en llatí = cor) volia dir l’ús de remeis tonificants i reconstituents destinats a enfortir el cor, els esperits vitals i la resistència del malalt. No tenia el sentit modern de «tracte amable», sinó el d’administrar cordials (aigües, xarops o preparats d’herbes, espècies o substàncies precioses) per revifar i confortar el pacient. Alguns exemples típics de cordials que els metges i apotecaris preparaven i recomanaven:
- Aigües cordials → destil·lats d’herbes i espècies amb alcohol o aigua, usats com a tònic general.
- Aigua de triaca (theriac) → un remei antic i molt prestigiós, fet amb moltes substàncies (opi, herbes, espècies), considerat antídot universal i fortificant.
- Julèps cordials → begudes medicinals ensucrades, sovint amb roses, violetes, llimona o safrà, que servien per refrescar i animar el cor.
- Xarops cordials → com el xarop de roses o el xarop de codony, donats per suavitzar febres i aportar força.
- Preparats luxosos → a vegades s’hi afegien perles triturades, pols de corall, fulles d’or o ambre gris, ja que es creia que reforçaven la vitalitat i protegien contra la pesta.
- Espècies calentes → canyella, nou moscada, gingebre, clau d’espècia i safrà, molt utilitzades perquè “escalfaven” i revifaven els esperits.
En resum, els cordials eren una mena de barreja entre medicaments, tònic i el que avui consideraríem quasi un suplement energètic o reconstituent de luxe.